Ara que comencem a ser conscients que els hem de donar una segona vida als productes per no tirar-los també hem de ser conscients de què significa adquirir un producte de segona mà.

Un producte de segona mà és aquell que ja ha estat utilitzat i per tant, ha sigut adquirit en algun moment anterior a aquest ús per qui ens l’ofereix o per algú que l’ha transmès a qui l’ofereix.

Així, si l’obtenim d’un particular estarem parlant d’una compra particular en que les condicions seran les pactades entre ambdues parts. Si en canvi, el venedor és una empresa o professional, es tractarà d’una relació de consum i per tant gaudirem dels drets que atorga el Codi de Consum a les persones consumidores.

En les relacions de consum, partint de la idea que els productes de segona mà no són nous i per tant han patit cert desgast, hem de comprendre que al comprar-los nosaltres acceptem les condicions amb les que l’obtenim. Ara bé, tots els defectes que sorgeixin de nou o que ja estiguessin però dels que no  en tinguéssim coneixement haurem de comprovar si estan dins de garantia.

La garantia dels productes de segona mà no és de dos anys dels productes nous sinó que es podrà pactar un període més curt que aquest però que sempre serà, com a mínim, d’un any. Si els defectes es manifesten durant els sis primers mesos, s’entendrà  que són d’origen, és a dir, que ja existien en el moment del lliurament. A no ser que l’empresari pugui demostrar que el defecte ha estat provocat per un mal ús i per tant, no haurà de respondre dels defectes. Dels sis mesos en endavant, l’empresari podrà demanar-nos demostrar que aquest defecte és d’origen i que per tant, no és culpa nostra el defecte sorgit.

Si estem dins d’aquesta garantia serem les persones consumidores qui escolliran entre la reparació del producte o la substitució, a no ser que l’opció escollida sigui desproporcionada (que generi al venedor unes despeses poc raonables comparades amb l’altra opció) o sigui impossible d’acomplir. Però és clar, quan parlem de segona mà, no pot haver possibilitat de substitució perquè no hi ha cap producte exactament igual. D’aquesta manera, solament cap la reparació del producte de segona mà obtingut. La reparació ha de ser completament gratuïta, en un termini raonable, sense inconvenients per a la persona consumidora i tindrà una garantia de sis mesos. Si la reparació no resolgués els defectes (la pràctica és després de tres reparacions seguides) podrem optar per la devolució del producte i el retorn dels diners o, si el defecte no té gaire importància, simplement per la rebaixa del preu inicial pagat.

En resum, tot i que el producte adquirit sigui de segona mà si qui l’ofereix és una empresa o professional tindrem dret a la garantia i per tant, quan aparegui un defecte al producte haurem de dirigir-nos al venedor qui haurà de fer-se responsable de la reparació. Si això no és així, podrem reclamar-ho primerament directament a l’establiment i sinó mitjançant l’òrgan de consum competent.